Les leguminàcies aporten nitrogen a la terra (perquè a les arrels hi ha una associació, simbiosi, amb un bacteri, que el genera). Per tant és interessant alternar-les amb altres conreus que no siguin llegums.
N'hi ha d'asprar i de mata baixa. Les d'asprar tradicionalment s'emparren amb canyes. També es poden emparrar usant malles o fins i tot fils penjats... La mongeta sempre s'emparra al "tutor" en sentit anti-horari.
Hi ha varietats de les que es cullen les tavelles tendres, i n'hi ha d'altres, com el fesol del ganxet, que cal deixar assecar.
Els sols flojos (arenosos) li van bé, perquè facilitin la sortida dels espàrrecs, que en cas contrari tenen més dificultat i poden sortir més robusts/fibrosos.
És una planta plurianual, pot viure fins a 20 anys, tot i que al final minvarà la producció.
A l'hivern la part aèria s'assecarà, i caldrà esperar ala primavera que torni a rebrotar :-)
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
