Necesita mucha luz. Plántalos a pleno sol, lejos de sombras de tapias o árboles.
Es una planta exigente en temperatura, más que el tomate aunque menos que la berenjena. No soporta las heladas, Es una planta que exige un clima cálido o templado. En otoño e invierno sólo es posible criarlo en invernaderos. En las épocas con riesgo de fríos debe protegerse los plantones con campanas o túneles de plástico, para asegurar un calor suficiente hasta que la temperatura aumente.
Las temperaturas críticas para pimiento en las distintas fases de desarrollo son las siguientes:
És un cultiu molt exitós per els hortolans principiants, doncs les llavors neixen al cap de 10/12 dies, creixen fins a 2 metres d’alçada, i en dos o tres mesos ja es poden collir (de dos a quatre panotxes de 20/30 centímetres per planta).
És una planta típica de l'estiu. Agraeix les elevades temperatures i la llum sempre que no li falti aigua. També és molt exigent en nutrients.
La duració del cicle és de 2 a 3 mesos.
Varietats interessants:
Son recomanables sols solts, sense terrossos, ben drenats, amb força adob.
Es recomana encaballar les patateres després d'un temps d'haver-les plantat, per evitar que les patates que es comencen a formar queden descobertes (i la pell agafi color verd, de la solanina, que és una substància tòxica que generen els tbercles).
Es cull quan la planta ja s'esgrogeix o s'asseca. Abans de collir-les, s'acostumen a tallar les plantes arran uns quants dies abans.
No li van bé els sols àcids, ni els que s'entollen.
Necessita calor i sol. Per vegetar i fructificar adequadament necessita un període vegetatiu per sobre dels 20 graus de mitjana durant uns tres o quatre mesos.
També necessita un molt adob: 2-4kg/m2 d'adob orgànic.
Per evitar que els fruits es podreixin, es poden aïllar del terra (amb acolxat, etc.).
Li van bé els sols flonjos, humits però ben drenats. No li van bé els sols massa alcallns, ni massa àcids (pH per sota de 6).
L'acolxat, en climes més càlids, pot ajudar a conservar la humitat.
No li va bé l'adob fresc, sinó el que ja està descomposat/madur.
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
