Les leguminàcies aporten nitrogen a la terra (perquè a les arrels hi ha una associació, simbiosi, amb un bacteri, que el genera). Per tant és interessant alternar-les amb altres conreus que no siguin llegums.
N'hi ha d'asprar i de mata baixa. Les d'asprar tradicionalment s'emparren amb canyes. També es poden emparrar usant malles o fins i tot fils penjats... La mongeta sempre s'emparra al "tutor" en sentit anti-horari.
Hi ha varietats de les que es cullen les tavelles tendres, i n'hi ha d'altres, com el fesol del ganxet, que cal deixar assecar.
Les tomaqueres s'acostumen a emparrar en canyes, lligant-les amb un cordill perquè el pes no les ajegui. Les canyes es poden posar en les típiques polleres, a on 4 canyes clavades a prop del peu de la tomaquera s'uneixen al capdamunt amb un cordill. Entre pollera de 4 i pollera de 4 s'acostuma a fer passar una canya per donar més solidesa a l'estructura. Claveu les canyes amb força, o una ventada s'us les pot emportar ;-) Quan lligueu les tomaqueres a les canyes, no ho feu amb força, deixeu-les "respirar", o el cordill les apretarà massa quan creixin.
Deixeu-les assecar al sol amb paper de diari, o en una malla de plàstic d'aquelles a on venen alls, etc.
I quan estiguin seques, les poseu en un pot de vidre, tancat, guardades en un lloc a on no li toqui el sol.
Sobretot no renteu les llavors amb aigua. Deixeu que s'assequin escampant-les sobre les superfícies que hem comentat... Perquè tenen una coberta protectora que desapareixeria si les rentessiu ;-)