Li van bé els sols flonjos, humits però ben drenats. No li van bé els sols massa alcallns, ni massa àcids (pH per sota de 6).
L'acolxat, en climes més càlids, pot ajudar a conservar la humitat.
No li va bé l'adob fresc, sinó el que ja està descomposat/madur.
Les leguminàcies aporten nitrogen a la terra (perquè a les arrels hi ha una associació, simbiosi, amb un bacteri, que el genera). Per tant és interessant alternar-les amb altres conreus que no siguin llegums.
N'hi ha d'asprar i de mata baixa. Les d'asprar tradicionalment s'emparren amb canyes. També es poden emparrar usant malles o fins i tot fils penjats... La mongeta sempre s'emparra al "tutor" en sentit anti-horari.
Hi ha varietats de les que es cullen les tavelles tendres, i n'hi ha d'altres, com el fesol del ganxet, que cal deixar assecar.
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
