És un cultiu molt exitós per els hortolans principiants, doncs les llavors neixen al cap de 10/12 dies, creixen fins a 2 metres d’alçada, i en dos o tres mesos ja es poden collir (de dos a quatre panotxes de 20/30 centímetres per planta).
És una planta típica de l'estiu. Agraeix les elevades temperatures i la llum sempre que no li falti aigua. També és molt exigent en nutrients.
La duració del cicle és de 2 a 3 mesos.
Varietats interessants:
S’adapta be a tot tipus de climes i terrenys. Es cull quan les flors comencen a sortir, es el moment que la fulla es mes suau de sabor. Quan gela es mor. Es anual.
No li va bé la calor excessiva.
Hi ha varietats d'asprar/emparrar, per les que es pot usar una xarxa penjant d'una canya horitzontal que aguanten uns pilars a banda i banda de la filera... També es poden fer servir restes de poda d'arbres amb les rametes petites, però no canyes, perquè son massa llises pels circells dels pèsols, que no son tant forts com els de les mongeteres.
No li van bé sòls massa argilosos, a on pugui haver massa retenció d'aigua. No li calen treballs previs de molta fondària, però si que el terra sigui tou.
És una planta que resisteix les glaçades, i per tant es pot plantar a la tardor, però si floreix i hi ha una glaçada tardana, les flors cauran. En climes freds, és millor plantar-les tardanes, al febrer, per evitar aquest risc. Si la glaçada és molt forta, pot fins i tot afectar la part vegetativa de la planta, però quan millori el clima, la planta es recuperarà.
En l'adobat no cal incorporar nitrogen, ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium)
No li van bé els sols àcids, ni els que s'entollen.
Necessita calor i sol. Per vegetar i fructificar adequadament necessita un període vegetatiu per sobre dels 20 graus de mitjana durant uns tres o quatre mesos.
També necessita un molt adob: 2-4kg/m2 d'adob orgànic.
Per evitar que els fruits es podreixin, es poden aïllar del terra (amb acolxat, etc.).
Li van bé els sols flonjos, humits però ben drenats. No li van bé els sols massa alcallns, ni massa àcids (pH per sota de 6).
L'acolxat, en climes més càlids, pot ajudar a conservar la humitat.
No li va bé l'adob fresc, sinó el que ja està descomposat/madur.
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
