No li va bé la calor excessiva.
Hi ha varietats d'asprar/emparrar, per les que es pot usar una xarxa penjant d'una canya horitzontal que aguanten uns pilars a banda i banda de la filera... També es poden fer servir restes de poda d'arbres amb les rametes petites, però no canyes, perquè son massa llises pels circells dels pèsols, que no son tant forts com els de les mongeteres.
No li van bé sòls massa argilosos, a on pugui haver massa retenció d'aigua. No li calen treballs previs de molta fondària, però si que el terra sigui tou.
És una planta que resisteix les glaçades, i per tant es pot plantar a la tardor, però si floreix i hi ha una glaçada tardana, les flors cauran. En climes freds, és millor plantar-les tardanes, al febrer, per evitar aquest risc. Si la glaçada és molt forta, pot fins i tot afectar la part vegetativa de la planta, però quan millori el clima, la planta es recuperarà.
En l'adobat no cal incorporar nitrogen, ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium)
Li van bé els sols flonjos, humits però ben drenats. No li van bé els sols massa alcallns, ni massa àcids (pH per sota de 6).
L'acolxat, en climes més càlids, pot ajudar a conservar la humitat.
No li va bé l'adob fresc, sinó el que ja està descomposat/madur.
No li va bé l'excès d'humitat: no s'ha de regar gaire... També es pot plantar en caballons perquè quedi menys exposada a l'enxarcament.
Recomanen no regar-los el mes abans de la collita, per afavorir la seva conservació.
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
