Es poden utilitzar microtunels (son com petits hivernacles, que no arriben al metro d'alçada... que cobreixen el solc/línia dels maduixots, i es poden fer amb rees/varilles de 2 metres de llargària, de forma semicircular... Amb ells podem avançar una mica la floració, que en condicions normals te lloc a la primavera.
Son recomanables sols solts, sense terrossos, ben drenats, amb força adob.
Es recomana encaballar les patateres després d'un temps d'haver-les plantat, per evitar que les patates que es comencen a formar queden descobertes (i la pell agafi color verd, de la solanina, que és una substància tòxica que generen els tbercles).
Es cull quan la planta ja s'esgrogeix o s'asseca. Abans de collir-les, s'acostumen a tallar les plantes arran uns quants dies abans.
Les tomaqueres s'acostumen a emparrar en canyes, lligant-les amb un cordill perquè el pes no les ajegui. Les canyes es poden posar en les típiques polleres, a on 4 canyes clavades a prop del peu de la tomaquera s'uneixen al capdamunt amb un cordill. Entre pollera de 4 i pollera de 4 s'acostuma a fer passar una canya per donar més solidesa a l'estructura. Claveu les canyes amb força, o una ventada s'us les pot emportar ;-) Quan lligueu les tomaqueres a les canyes, no ho feu amb força, deixeu-les "respirar", o el cordill les apretarà massa quan creixin.
Li van bé els sols flonjos, humits però ben drenats. No li van bé els sols massa alcallns, ni massa àcids (pH per sota de 6).
L'acolxat, en climes més càlids, pot ajudar a conservar la humitat.
No li va bé l'adob fresc, sinó el que ja està descomposat/madur.
En un hort petit es poden controlar eliminant-los manualment, sobretot les larbes vermelles, i els adults. També es poden aixafar els ous.
Es poden detectar fàcilment, a part de per la vistositat dels adults, de franges groges i negres, si veiem que algunes mates estan "rossegades".
No li van bé els sols àcids, ni els que s'entollen.
Necessita calor i sol. Per vegetar i fructificar adequadament necessita un període vegetatiu per sobre dels 20 graus de mitjana durant uns tres o quatre mesos.
També necessita un molt adob: 2-4kg/m2 d'adob orgànic.
Per evitar que els fruits es podreixin, es poden aïllar del terra (amb acolxat, etc.).
És una de les malaties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparéixer a qualsevol part de la planta.
Els tractaments han de ser preventius, perquè quan naltros veiem les taques, les estructures internes de la planta ja estan infectades i no es poden recuperar (les fulles noves si).
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
