Els sols flojos (arenosos) li van bé, perquè facilitin la sortida dels espàrrecs, que en cas contrari tenen més dificultat i poden sortir més robusts/fibrosos.
És una planta plurianual, pot viure fins a 20 anys, tot i que al final minvarà la producció.
A l'hivern la part aèria s'assecarà, i caldrà esperar ala primavera que torni a rebrotar :-)
No li va bé l'excès d'humitat: no s'ha de regar gaire... També es pot plantar en caballons perquè quedi menys exposada a l'enxarcament.
Recomanen no regar-los el mes abans de la collita, per afavorir la seva conservació.
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
