Els sols flojos (arenosos) li van bé, perquè facilitin la sortida dels espàrrecs, que en cas contrari tenen més dificultat i poden sortir més robusts/fibrosos.
És una planta plurianual, pot viure fins a 20 anys, tot i que al final minvarà la producció.
A l'hivern la part aèria s'assecarà, i caldrà esperar ala primavera que torni a rebrotar :-)
Les tomaqueres s'acostumen a emparrar en canyes, lligant-les amb un cordill perquè el pes no les ajegui. Les canyes es poden posar en les típiques polleres, a on 4 canyes clavades a prop del peu de la tomaquera s'uneixen al capdamunt amb un cordill. Entre pollera de 4 i pollera de 4 s'acostuma a fer passar una canya per donar més solidesa a l'estructura. Claveu les canyes amb força, o una ventada s'us les pot emportar ;-) Quan lligueu les tomaqueres a les canyes, no ho feu amb força, deixeu-les "respirar", o el cordill les apretarà massa quan creixin.
Un cop treballada la terra a on volem sembrar amb l'aixada, per estovar-la i desfer els terrossos, fem els forats a la fondària adequada per cada llavor (uns 3 cops la mida de la llavor), reguem, perquè la terra tingui saó, i dipositem les llavors... Després cobrim amb terra seca que hem tret abans, en fer els forats, i a esperar que germini.
No es convenient plantar primer i regar després, perquè la terra pot quedar compactada al voltant de la llavor, dificultant la germinació, i perquè un excès d'humitat podria podrir les llavors/germinats.
